enreixat, -ada, -ts, -ades
enreixat, -ts
- enreixat coincidix en:
- el participi masculí singular de enreixar
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)
- Paraules que tenen una escritura pareguda: reixat.