embrutar
Flexió verbal »(Derivat de brut.)
- v. tr. Posar brut lo que estava net.
- fig. Llevar la purea moral en vicis o accions indignes.
- refl. Posar-se brut, tacar-se, omplir-se de brutea.
- refl. Participar en un negoci fraudulent o delictiu.
- Embrutar-se les mans, loc. Vendre’s o cometre una acció roïna per a guanyar diners.
- Embrutar-se la llengua, loc. Dir males paraules, malair, dir brofegades.