emboirar
Flexió verbal »(Derivat de boira, en el prefix en-.)
- v. tr. Cobrir o omplir de boira.
- fig. Impedir vore o pensar en claritat: Se m’ha emboirat un ull i no veig en claritat. Tinc el cap emboirat, no puc estudiar.
- refl. Cobrir-se o omplir-se de boira.
- fig. Enterbolir, deslluir un acte, empresa, idea, fet...: La mort d’un veí ha emboirat la festa del poble.