do
(De l’italià do, mat. sign., forma que ha substituït a l’antic ut dels músics migevals.)
- s. m. i f. Primera nota de l’escala musical.
- Do de pit, Mús. Do sobreagut, nota més alta del repertori habitual per a tenor, quan s’eixecuta en la veu plena.
- Donar el do de pit, donar el màxim d’u mateixa, posar el màxim esforç, orgull o tenacitat en la consecució d’una finalitat.
- No saber ni la do, loc. Mús. No saber ni lo més fonamental del solfeig.