Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: desgraciats
desgraciat, -ada, -ts, -ades
(Del part. pass. de desgraciar.)
  1. adj. m. Que carix de benevolència.
  2. Que té mala sòrt, desafortunat: Mira si és desgraciat que he entropeçat en ell mateix.
  3. Que patix una desgràcia o desgràcies físiques, síquiques o afectives.
  4. Desagradable.
ref. Per als desgraciats tots els dies són dimarts. Qui és desgraciat, en els collons entropeça.
Buscar desgraciats en:
  • desgraciats coincidix en:
  • La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)