brial, -ls
(De l’occità antic briald, blizaud, mat. sign.)
- s. m. Vestit que en época migeval duyen les dònes, nugat a la cintura i que aplegava fins als peus; podia ser de teixit ric o seda.
- Faldó de seda que en época migeval duyen els cavallers de la cintura fins als genolls.
- Falda per a anar per casa les dònes.
- Falda de tela més fina que les dònes duen baix de la falda.