ambó, -ons
(Del llatí ambōne, mat. sign., i este del grec ἄμβων.)
- s. m. Trona o púlpit ubicat a cada costat de l’altar major en les antigues iglésies cristianes, a on pujava el retor per a predicar, cantar les epístoles i els evangelis. Actualment lloc alvançat del presbiteri, de cara al poble, a la dreta i esquerra de l’altar, a on se coloca un atril o faristol per a les llectures en veu alta.