afrontar
Flexió verbal »(Del llatí *affrontāre, presentar el front.)
- v. tr. Posar cara a cara, front en front, encarar dos o més persones o coses.
- desus. Acometre de front.
- Fer front sense acovardar-se a un problema, un enemic, una situació adversa: Afrontà en valentia els perills.
- Avergonyir, causar afront: Li has dit que és un lladre i l’has afrontat.
- refl. Avergonyir-se, ruborisar-se: Els ha vists nuets i s’ha afrontat.