aflamar
Flexió verbal »(De a-1 <ad llatí i flama.)
- v. tr. Encendre, inflamar.
- Cremar una cosa superficialment, per fòra o sense coure’s per dins, per un excés de flama, fòc, calor o sol, ablamar: En tant de fòc, has aflamat el pa per fòra i ha quedat cru per dins.
- Semar-se les plantes per un excés de sol, calor o fret, generalment per un vent massa calent o gelat: El ponent aflamà totes les mates de creïlles.
- refl. Cremar-se superficialment pel fòc o el sol: Si estàs dos hores al sol t’aflamaràs.