Ho
ho
(Del llatí hŏc, això.)
- pron. Pronom que s’ampra com a complement acusatiu neutre de la tercera persona, substituïx a açò, això, allò, o a una oració en funció de complement directe.
- És usat per a reemplaçar l’atribut (adjectius o substantius) en frases copulatives: Ell és simpàtic. Sí que ho és.
observacions/documentació: La pronunciació d’este pronom depén de la fonètica sintàctica. Darrere de verp que acaba en vocal, sempre que esta no siga u, se pronuncia u: canta-ho, tasta-ho. Darrere de verp que acaba en consonant o u, se pronuncia o: dir-ho, tasteu-ho. Davant de verp que escomença per vocal se pronuncia u: ho escolte, ho he dit. Davant de verp que escomença per consonant se pronuncia eu: ho sé, ho pense; també pot sonar eu davant de verps que escomencen per vocal.