Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Ho
Ho
  1. s. m. Quím. Símbol químic de lholmi.
ho
(Del llatí hŏc, això.)
  1. pron. Pronom que sampra com a complement acusatiu neutre de la tercera persona, substituïx a açò, això, allò, o a una oració en funció de complement directe.
  2. És usat per a reemplaçar latribut (adjectius o substantius) en frases copulatives: Ell és simpàtic. que ho és.
observacions/documentació: La pronunciació d’este pronom depén de la fonètica sintàctica. Darrere de verp que acaba en vocal, sempre que esta no siga u, se pronuncia u: canta-ho, tasta-ho. Darrere de verp que acaba en consonant o u, se pronuncia o: dir-ho, tasteu-ho. Davant de verp que escomença per vocal se pronuncia u: ho escolte, ho he dit. Davant de verp que escomença per consonant se pronuncia eu: ho sé, ho pense; també pot sonar eu davant de verps que escomencen per vocal.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: oh, o i .