estepa, -pes
estepa, -pes
(D’una forma romànica *stĭppa, planta del gènero Cistus.)
- s. f. Planta resinosa de la família de les cistàcees, del gènero Cistus, de 120 a 150 centímetros d’altura, branques ertes i llenyoses, fulles vert obscur per l’endret i blanquinoses per l’envés, flors de corola gran i blanca, són part molt important de la xara mediterrànea.
- Estepa blanca, Cistus albidus, de 50 a 100 centímetros d’altura, fulles blanquinoses sense peciol i opostes, la seua característica principal és el color rosa de les seues flors.
- Estepa negra, Cistus Monspeliensis, de 80 centímetros d’altura, perenne, de brot ert, blanc, pilós, viscós, de color roig, fulles llinears, viscoses, opostes, peciolades i assentades, flors blanques en un nervi roig i estams grocs. Viu en sols pobres i molt solejats.
- Estepa rosada, Cistus roseus, en les flors de color rosa.
- Estepa groguisca, Cistus flavescens, en les flors grogues en una taca negra en el pétals.
- Estepa llisa, Cistus laevis.
- Estepa matagall, Cistus libanotis, arbust ert, de color púrpura, paregut al romer, flors blanques, chicotetes, en una taca groga en la base.
Imàgens
