bàlsem, -ms
(Del llatí balsămu, mat. sign., i este del grec βάλσαμον.)
- s. m. Substància líquida casi transparent i aromàtica que s’obté fent una incisió a determinats arbres i que en el contacte en l’atmòsfera pren color i s’espessa.
- Medicament compost de substàncies aromàtiques per a curar ferides.
- fig. Consol o qualsevol cosa que suavisa una pena.
- Bàlsem de calambuc, resina de calambuc.
- Bàlsem de copaiba, oleorresina aromàtica que s’extrau del tronc del copayer i que s’utilisa contra les inflamacions de les mucoses.
- Bàlsem del Canadà, oleorresina d’una espècie d’avet.
- Bàlsem del Perú, resina pareguda al bàlsem de Tolú, pero d’inferior qualitat.
- Bàlsem de Tolú, resina que s’extrau per incisió d’un arbre de la família de les papilionàcees que abunda en Colòmbia i que s’utilisa en medicina com a pectoral.
observacions/documentació: "Aquells donen oli, vi e balsem; e tu dones de tu mateix escopina, orina...”. Bernat Oliver. Excitatori de la pensa de Deu. 1400. “Dona’m planter / he sementer, / de balsem brots...”. Jaume Roig. Spill. 1460. “...de les quals species se compon un engüent de odor perfectissima, en lo qual entren mirra, cinamomum e balsem”. Joan Roïç de Corella. Lo Cartoxa. 1495. “...fet de aquella mescla inpreciable de la sua carn e sanch mesclada inseparablement ab lo divinal balsem”. Sor Isabel de Villena. Vita Christi. 1497. “Olives son fruyta que·n l’any se reserva molt fresca, molt tendra, molt vert hi gentil; y a causa del balsem que tant les conserva”. Bernat Fenollar. Lo proces de les olives. 1497. “...enviaren a Sogorb oli y balsem y los porrons de argent que la Seu de Valencia te guardats per al dit effecte”. Pere Martí. Libre de Antiquitats. 1525. “Un balsem, un cordial / fon per a mi esta resposta, / que en seguida em feu anar / tot el malisim humor”. Anònim. Coloqui nou de Tofol el de Campanar. 1795. “...vingau rialleres, porteu la bota / que ab balsem omplin Quart o Turís”. Teodor Llorente. Cansó dels escursionistes del Rat Penat. 1881.