àtic, -ca, -cs, -iques
(Del llatí attĭcus, mat. sign., i este del grec αττικός, de l’Àtica.)
- adj. m. Natural o propi de la regió grega de l’Àtica o d’Atenes.
- Relatiu a l’aticisme o propi d’ell.
- s. Dialecte grec que es parlava en Atenes en época clàssica.
- s. Arquit. Part superior d’un edifici colocada sobre la cornisa en fins ornamentals.
- s. Últim pis d’un edifici en terrat o terraça que dona a la frontera de l’edifici.
- Arquit. Últim pis o pis més alt d’un edifici, en el trespol més baix que els pissos inferiors.