rumbo, -os
(Del cast. rumbo, i este del llatí rhombus.)
- s. m. Llínea que descriu una nau que va en una direcció determinada.
- Nàut. Fer rumbo a un lloc, loc. Anar una nau cap a un lloc.
- Nàut. Donar rumbo, loc. Fixar en el timó el rumbo o direcció d’una nau.
- Anar sense rumbo, loc. Haver perdut orientació.
- Camí o seguida que una persona o cosa fa.
- Ostentació de riquea, ufanor, ringo-rango, pompa.