Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: espontàneu

espontàneu, -ea, -us, -ees

(Del llatí spontanĕu, mat. sign.)

adj. m. Que té el seu orige en un impuls propi, interior o voluntari.
Que es produïx sense causa aparent.
s. Persona que bota a l’arena d’una plaça de bous a torejar durant una correguda de bous.

Buscar espontàneu en:

Pròlec Instruccions Abreviatures Colaboradors

XEsta web usa cookies pròpies i de tercers per a millorar la navegació. Si continueu navegant per ella estareu acceptant la nostra política de cookies. Més informació.