Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: espavilar
espavilar
Flexió verbal »
(Del cast. espabilar, si be la forma pabil és clàssica i etimològica en valencià i pot haver donat espavilar.)
  1. v. tr. Reviscolar la llum o el fòc atiant-lo, avivant-lo...
  2. fig. Llevar la sòn o la perea; desensonillar.
  3. Fer que aumente l’enteniment, l’agilitat mental d’algú: A vore si l’espavilen en l’acadèmia i aprova l’examen.
  4. refl. Llevar-se la perea, afanyar-se: ¡Espavila, que no arribem!
Buscar espavilar en: