Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: enfitar
enfitar
Flexió verbal »
(Del llatí *infīctare, ficar, omplir.)
  1. v. tr. Donar a menjar excessivament.
  2. refl. Indigestar-se per menjar en excés: S’enfitaren en una bona olla de Sant Mateu.
  3. fig. Donar pena, especialment en l’insistència d’una mateixa cosa: M’enfites en tants preguntats. Eixa pudor m’enfita i em mareja.
Buscar enfitar en:
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: fitar.