dulcamara, -res
(Del llatí dulcamāra, contracció de dulcis, dolç, i amāra, amarga.)
- s. f. Planta de la família de les solanàcees de l’espècie Solanum dulcamara, en rames trepadores que se n’enfilen fins a dos metros d’altària, fulles peciolades en forma de cor, flors chicotetes en pomell, violades, blanques o rosades i els fruits són bayes roges del tamany d’un pésol. S’usà en medicina com a depuratiu.