changla, -les
changla, -les
(Del llatí tardà zanca o tzanga, bota alta, i este possiblement del persa antic zanga, cama.)
- s. f. Sandàlia de fusta o sola grossa que es posa baix de la sabata i es nuga ad ella en vetes; servix per a protegir al calcer del fanc.
- Changleta.
- En changla, loc. V. changleta, en.
observacions/documentació: Trobem la forma documentada en: “Changla (anar en...) = Ir en chancleta”. Josep Maria Cabrera. Vocabulario valenciano-castellano. 1868. “Per les sabates en changla / Trau dels péus el dit chiquet”. Antoni Roig i Civera. La enredraora. 1878. “Dú un vestit qu’ es mor de risa, / Y les sabates en changla”. Lluís Cebrain. La curandera. 1878.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: jangla.