Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: changleta
changleta, -tes
(Dim. de changla.)
  1. s. f. Sandàlia o sabata llaugera que no té taló.
  2. En changleta, loc. Se diu quan se duen les sabates sense cobrir el taló.
observacions/documentació: Trobem documentada la forma en: “Les sabates en changleta, / els macarrons a grapats, / fetes unes chorrolloses / aneu, en fe y veritat”. Anònim. Coloqui de Gori Parrús.1790. “En sabates en changleta, / Sinahues y mocador, / Que sòls tapa lo presís”. Josep Bodria. La escura ventres. 1878. “Escena II Dits y don Silvanio, per el foro; portará sapatilles de changleta; es sort; se li parlará fort...”. Vicent Jacinto Pérez. Els peixcadors de canyeta. 1917. Josep Escrig y Martínez la grafia en j-.:"Jangleta; f.; Chancleta. Chinela sin talón, ó chinela ó zapato con...”. Diccionario valenciano-castellano. 1887.
changleta
  1. s. f. var. form. ort. V. jangleta (burla).
observacions/documentació: Trobem documentada la forma en la variant ortogràfica changleta: “Martí.¿Y ara qué, el siñor dotor / encara fará changleta?. Eduart Escalante. El Milacre de la muda. 1855. “Changleta (fer una...) = Hacer una fisga”. Josep Maria Cabrera. Vocabulario valenciano-castellano. 1868. ”... me dien tots en changleta / al vóre·m fet un butóni: / ¿ahón vas á sóles Cheróni? / ¿Cheróni, ahón está Riteta?”. Eduart Escalante. Cheróni y Riteta. 1872.
Buscar changleta en:
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: jangleta.