canela, -les
(Del llatí candēla, mat. sign.)
- s. f. Utensili generalment cilíndric fet de cera o una atra matèria grassa en un cremalló interior que s’encén i fa llum; ciri.
- local. Estalactita.
- Pal d’una embarcació i d’uns atres objectes en posició vertical.
- Se diu de cada una de les dos barres verticals dels caps de la biga i que tenen subjectada l’abraçadora del caragol de la prensa de biga.