buitre, -es
(Del cast. buitre, mat. sign.)
- s. m. Voltor, au rapaç de la família dels vultúrits de diverses espècies del gènero Vultur, de dos metros d’envergadura, en el coll sense plomes en un collar de plomes. Viu en grup i s’alimenta d’animals morts.
- fig. Persona que s’aprofita de les desgràcies alienes.
observacions/documentació: La forma buitre es troba documentada en la llengua antiga i lliterària i apareix en obres clàssiques valencianes de Jaume Roig o Ausias March. El seu derivat buitrera forma part de l’oronímia valenciana com ara La Buitrera, en Alcoy, Onil o en La Valldigna. Si el seu orige és castellà ha arraïlat des de ben antic en terres valencianes.