amainar
Flexió verbal »(Del llatí invaginare, que donà en napolità ammayenare, en prov. amainar, en fr. amener i en it. ammainare.)
- v. tr. Amainar les veles, disminuir, plegar o baixar del tot o en part les veles d’una embarcació.
- Minvar o disminuir en general: Amaina el fòc que té massa força. He d’amainar un quilet.
- intr. Minvar, amancar o disminuir l’intensitat del vent, la pluja, la calor, etc.: Quan amaine la pluja eixirem al carrer. El vent amaina i ara escomençarà a ploure.