alemà, -ana, -ans, -anes
- adj. m. Natural d’Alemanya.
- s. Llengua germànica que es parla en Alemanya, Àustria, una part de Suïssa i en Alsàcia i Lorena en França.
- Alt alemà, Conjunt de diversos dialectes alemans, que en orige es parlaven en la zona central i sur d’Alemanya i que donaren lloc a l’alemà modern.
- Baix alemà, variant de la llengua alemana parlada pels habitants del nort d’Alemanya, dividida en diversos subdialectes.