Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: abranar

abranar

Flexió verbal »

v. tr. Recremar o abrasar una cosa en el fi de destruir-la: Abranaren el castell i el seu entorn.
1. Dessecar, secar o extraure-li l’humitat a una cosa.
2. Abranar-se de set, loc. fig. Tindre molta set.
Malbaratar o vendre una cosa a baix preu, balafiar: Li ha pegat fòc a la fortuna, l’ha abranada.
Avergonyir.
Estar molt agitat per un desig, o ardint de passió.

Buscar abranar en:

Bilingüe Sinònims Rima