abotargar
Flexió verbal »(Format sobre bot, odre, bota, cuiro.)
- v. refl. Unflar-se una part del cos o el cos sancer d’una persona o un animal degut, generalment, a una malaltia: Tinc la pancha abotargada per l’infecció. Les paperes li abotargaren la cara.
- fig. Embovar-se perdent la capacitat de pensar o reaccionar correctament: El chiquet s’ha abotargat i no recorda ni el seu nom. Encara tinc el cap abotargat de la sorpresa.