trabucat, -ada, -ts, -ades
(part. del verp trabucar.)
- adj. m. Que ha pegat la volta sobre sí mateix, descansant sobre un costat diferent al que estava.
- Que s’ha Tombat o girat un objecte, descansant la part superior cap avall.
- Que s’ha situat de forma contrària a la seua posició normal, a l’orde establit.
- Girat o desordenat, situat de forma contrària a la normal.
- ant. Que s’ha lluitat, batallat en trabucs o unes atres màquines de llançar pedres.
- fig. Que ha equivocat o confòs les coses, que ha dit una cosa per una atra.
- Que ha errat o confòs les coses, que ha dit o escrit de manera equivocada les paraules substituint unes per atres.