retícul, -ls
(Del llatí reticŭlum, dim. de rēte, ret.)
- s. m. Teixit orgànic en forma de ret.
- Segon estómec dels quatre que tenen els animals rumiants.
- Conjunt de fils o llínees creuades que es posa en el foc d’alguns instruments òptics i servix per a medir o precisar la visual; retícula.
- Biol. Retícul endoplasmàtic, ret interna de les cèlules que efectua la síntesis i transport de substàncies.