experiència, -ies
(Del llatí experientia, mat. sign.)
- s. f. Coneiximent que s’adquirix per la pràctica, participació, colaboració o realisació d’un fet o d’una activitat, estudi. etc.
- Coneiximent adquirit en base a la pràctica.
- Tindre experiència, tindre els coneiximents en possessió pel fet d’haver realisat la pràctica.
- Fet de l’observació i estudi d’uns fets que es produïxen per la realisació d’un estudi, experiment.