Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Espontàneu

espontàneu, -ea, -us, -ees

(Del llatí spontanĕu, mat. sign.)

adj. m. Que té el seu orige en un impuls propi, interior o voluntari.
Que es produïx sense causa aparent.
s. Persona que bota a l’arena d’una plaça de bous a torejar durant una correguda de bous.

Buscar Espontàneu en:

Bilingüe Sinònims Rima