bramar
Flexió verbal »(Possiblement d’orige onomatopèyic, cf. el cast. port. i prov. bramar o l’it. bramire.)
- v. intr. Cridar fort els animals, especialment, els rucs, lleons, bous, etc. V. bramuc.
- Cridar molt fort les persones.
- met. i ant. Voler o desijar una cosa en ànsia.
- Cremar o còure una cosa molt: Les creïlles ixen del forn bramant. Me brama la ferida.
- Bramar com la tonyina, loc. Cremar o còure molt una cosa.
- A on brama la tonyina, loc. Molt llunt.