Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: rucs
ruc, -ca, -cs, -uques
(Possiblement d’orige onomatopèyic del bram d’esta animal.)
  1. s. m. Ase jove.
  2. Ase adult.
  3. fig. Persona maleducada, sense educació o curta denteniment.
  4. Pèls curts del bascoll.
  5. Botó, bouada en plors, gests i crits.
  6. Agarrar un ruc, agarrar un botó, una bouada o rabieta.
ref. Alaba’t, ruc, que a vendre’t te duc. El bon ruc i el mal ruc, en la seua terra és ben venut.
Buscar rucs en: