almoraduix, -xos
(De l’àrap hispànic al-murdadus, mat. sign.)
- s. m. Planta de la família de les labiades (Origanum majorana); té les fulles ovoides i peludes, flors menudes i blanques en espiga, el fruit és sec en llavors chicotetes i rogenques, és aromàtica i originària d’Orient; s’utilisa en medicina tradicional com a antiespasmòdic, expectorant, estomacal, o tranquilisant i per a les inflamacions bucals i de faringe; com a planta aromàtica les seues fulles seques s’usen com a condiment culinari.
- Almoraduix bort, (Thymus mastichina) espècie de timó autòcton de la Península Ibèrica.
observacions/documentació: "Almoraduix = Almoraduj, mejorana (planta)”. Josep Maria Cabrera. Vocabulario valenciano-castellano. 1868. “Almoraduix m.; Almoraduj. Almoradux. Mejorana”. Josep Escrig i Martínez. Diccionario valenciano-castellano. 1887. “...com l’alegorica fragancia de l'almoraduix l’absencia ansiosa dels fragils i possibles lliris grocs...”. Xavier Casp. ¿Vols acompanyar-me?. 1995.