acorrucar
Flexió verbal »(Del llatí corrugăre, arrugar. cf. l’arag. corrucar, arrugar, l’oc. s’acorrocar i el cast. acorrucarse, en el mateix significat que el valencià acorrucar.)
- v. refl. Ajopir-se o arropir-se, encollir-se per a cabre o passar per un lloc reduït o per a protegir-se del fret, acorrufar-se: S’acorruca tant que cap en un raconet. Tenia tant de fret que s’acorrucava com un gat.
- fig. Acovardar-se.
observacions/documentació: Se documenta ya en sant Vicent Ferrer, Sermons. 1410. “Altres venen de tremontana, que es vent fret e sech, e fa tremolar a hom les mans, e acorrucar les carns."