Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

3 coincidències per a ea.

-eu, -ea, -eus, -ees
(Del llatí -ĕus.)
suf. Sufix d’orige llatí que en els adjectius indica pertinença, relació o de la naturalea de: mediterrànea, aéreu, làcteu, pétrees...
-ea
suf. Sufix que en substantius abstractes femenins, indica la qualitat expressada per l’adjectiu sobre el que es forma: Bellea, pobrea, naturalea, grandea, riquea, noblea...
ea
(Del llatí eia, mat. sign.)
interj. Interjecció que s’usa per a animar, exhortar o estimular a fer una cosa: ¡Ea, anem a treballar!