polp, -ps
(Del llatí pōlypu, mat. sign., i este del grec πóλυπος, de molts peus.)
- s. m. Molusc cefalòpodo dibranquial de diverses espècies del gènero Octopus, de cos en forma de sac oval, cap gros i en huit tentàculs que tenen unes ventoses que utilisa per a agarrar-se a les roques del fondo marí en el que generalment viu.
- Polp blanquet, el de l’espècie Eledone Aldrovandi.
- Polp meixquer, el de l’espècie Eledone moschata, varietat menuda i olorosa que s’ha de pelar per a poder menjar-se.
- Popularment, planta Aloe arborescens.
observacions/documentació: "Si vols farcir polp o calamar pren lo polp e lava·l be”. Anònim. Llibre de Sent Soví. 1313. “Volp, polp, desuolp, encolp, desencolp”. Jaume March. Diccionari de rims. 1371. “Son llop de mar, / lo pex mular, / drach e balena / polp e serena”. Jaume Roig. Spill. 1460. “...l’eriçó, lo polp i l’estol de gambetes i capellanets”. Josep Pascual Tirado. Tomba-Tossals: Contalles de la terra. 1930.