trufa, -fes
(De l’occità trufa i este del llatí tufĕra, var. dialect. de tubĕre, burla.)
- s. f. Fonc que creix baix terra, de forma redona, color negre per fòra i blanc o marró per dins i molt aromàtic. L’espècie més apreciada és la trufa negra, Tuber nigrum, que creix baix de la terra dels roures.
- Invenció.
observacions/documentació: "( — ufa): Bufa, bufa, rufa, arruffa, estufa, balduffa, trufa...”. Jaume March. Diccionari de rims. 1371. “E son dues maneres de mentira: la una es peccat venial, dient alguna trufa, que hom se’n rigue...”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “quant son al foch, / ell se’n trau joch / he se’n fa trufa”. Jaume Roig. Spill. 1460.