tità, -ans
(Del llatí Titane i este del grec Tιτάν, mat. sign.)
- s. m. Mit. Cada u dels fills d’Urà i Gea, jagants d’extraordinària força que segons la mitologia grega s’enfrontaren a Zeus i foren condenats al Tàrtar.
- Se diu de la persona excepcional o que destaca intelectualment en alguna cosa.
- Se diu de l’home molt gran i forçut.
- Grua de grans dimensions i molta potència per a alçar càrregues molt pesades.