procurador, -ra, -rs, -res
(Del llatí procuratōre, mat. sign.)
- s. m. Persona que obra en representació d’una atra per poder llegal.
- Persona que, per poder llegal, defén en els jujats i els tribunals els drets del seu representat.
- En época feudal, representant del senyor territorial.
- En algunes comunitats religioses, persona encarregada de l’economia d’aquelles.
- Procurador General, representant del monarca.
- Cultivador.