pirita
(Del llatí pyrites, i este del grec πυριτης, pedrafoc.)
- s. f. Sulfur de ferro, lluent, de color groc dorat i utilisat en la fabricació de l’àcit sulfúric.
- Pirita magnètica, la que es compon de protosulfur i bisulfur de ferro, de color groc bronzejat en matisos rogencs, i és fusible i magnètica.
- Nom que reben uns atres sulfurs metàlics similars al de ferro.
- Pirita de coure, sulfur de coure i ferro.
- Pirita arsenical, la que es compon de sofre, arsènic i ferro.