màixquera, -res
(De l’àrap maskara, bufó.)
- s. f. Careta o caraceta feta de diferents materials, que els actors antics usaven per a fer representacions.
- Objecte que representa un rostre humà, animal o imaginari utilisat per a cobrir-se la cara.
- fig. Falsa aparència en que una persona oculta les seues verdaders intencions: La seua amabilitat és només una màixquera.
- Persona que porta la cara coberta en una màixquera.
- plr. Festa de màixqueres o disfrassos.
- plr. Conjunt de gent en màixqueres o disfrassada.
- Careta per a alenar en un ambient enrarit o perillós.
- Màixquera d’oxigen, la que permet alenar quan falta l’oxigen o és difícil respirar.
observacions/documentació: "Y los carers estaven enfaronats, y y ague moltes maxqueres de dia y de nit”. Miquel Jeroni Llopis. El dietari del ciutadà valencià. 1573. “Y apres, essent en havent dinat, perque havia una famosa companya de maixqueres...”. “... a la vesprada féu crida la Real Audiencia que de ninguna manera y hagues maixqueres, ni fesen festes”. Pere Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585. “...en la una anaven tots los chics de la escola de mestre Pedrasa, tots vestidets de maixqueres. En altra anaven unes danses de homens”. Joaquim Aierdi. Dietari. 1661. “...feta per l’autor a una llauradoreta qu’en un ball de maixqueres li va donar una flor.”. Constantí Llombart. Poesies valencianes. 1872.
Imàgens
