fugir
Flexió verbal »(Del llatí fūgĕre, mat. sign.)
- v. intr. Anar-se’n ràpidament per a eludir un perill, una situació compromesa o dany físic o sicològic.
- Escapar.
- Fugir com el dimoni a la creu, o com un dimoni, o com un rellamp, loc. Fugir en molta rapidea.
- ¡Fuig!, interjecció que equival a lleva’t, aparta’t, ves-te’n: Fuig d’ací i no tornes.
observacions/documentació: En época clàssica i també actualment pot utilisar-se reflexiu.