canasta, -tes
(Del grec κάναστρον, mat. sign.)
- s. f. Cistella feta de canyes entreteixides de forma redonenca i que servix per a dur fruita, roba, etc.
- Joc de cartes que es juga en dos baralles franceses entre dos grups de jugadors.
- Cistella.
observacions/documentació: La forma canasta, com els seus derivats canastet, canastell, canastella, es troba documentada des de ben antic: “(— asta) : Asta, pasta, tasta, basta, rebasta, embasta, desbasta, casta, encasta, desencasta, canasta, gasta, gasta, pasta, enasta”. Jaume March. Diccionari de rims 1371. “Ítem, que ningú sia gosat mentre les ... la canasta del peix per tirar aquell”. Llibre del mustassaf d’Albalat de la Ribera. 1472. La variant inusual canastra no té tradició escrita ni oral.