bugia, -ies
(De Bugia, nom de ciutat algerina d’a on s’importaven simis i cera en l’Edat Mija.)
- s. f. Simi que viu en el nort d’Àfrica, mona.
- ant. Planta, la corfa de la qual s’utilisava en farmàcia.
- Ciri.
- Unitat de fotometria que equival a una vintena part de la llum que emet un centímetro quadrat de platí quan està en temperatura de solidificació.
- En un motor de combustió, peça que produïx una purna elèctrica que encén el combustible.