afèresis
(Del grec ἀφαίρεσις, fet de llevar.)
- s. f. sing. i plr. Fon. Elisió, eliminació o emmudiment d’un fonema o sò al principi d’una paraula: En l’expressió nem-nos-en se produïx una afèresis de la a de (a)nem.
- Mètr. Antiga figura de dicció o llicència poètica que permet suprimir una o més sílabes al principi d’una paraula posant en el seu lloc un apòstrof.
- Cir. Amputació d’una part del cos humà.