acometre
Flexió verbal »(Del llatí ad més commĭttĕre, mat. sign.)
- v. tr. Envestir, atacar ad algú dirigint-se cara ad ell en força: Les tropes acometeren contra el castell.
- Abordar ad algú: Anava tranquilament pel carrer i l’acometeren en crits i insults.
- Escomençar, mamprendre o decidir-se a fer un gran treball, una gran obra en força i decisió: Acometeren a fer una muralla enorme.
- Desembocar, desviar o derivar part d’un fluït principal per un ramal a un lloc concret.
observacions/documentació: El participi té dos formes: acomés i acometut; és preferible la primera a la segona, que és analògica.