aclamació, -ons
(Del llatí acclamatĭo, -ōnis, mat. sign.)
- s. f. Acció i efecte d’aclamar: Reberen als guanyadors en aplaudiments i aclamacions.
- Per aclamació, loc. adverbial. A una veu. Manera d’elegir o aprovar una cosa per manifestació sorollosa i mostres d’assentiment, sense votació: Elegiren al nou president per aclamació. L’esmena fon aprovada per aclamació.