ab intestato
ab
(Del llatí apud, junt a, al costat de, en.)
- prep. ant. V. en.
observacions/documentació: L’us de ab és extensíssim en tota la documentació escrita. : “una carta feyta en pergami del senyor rey ab son segel major de cera pendent”. Anònim. Llibre de la Cort del Justica de Cocentaina. 1269. Sobre esta preposició s’ha de tindre en conte lo que diu la Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana de la RACV: “La forma ab queda, per tant, reservada als registres formals, principalment per als casos en els que és convenient distinguir el valor locatiu, exclusiu de en, dels valors compartits per ab i en (companyia, instrument, contengut), com s’observa en els següents eixemples (si be la majoria solen quedar clars pel context):- instrument: Fes-ho en este recipient (valor d’instrument o valor locatiu). Fes-ho ab este recipient (només valor instrumental). Clava el mànec en el martell (valor instrumental o valor locatiu). Clava el mànec ab el martell (només valor instrumental). - contengut: Convé llogar un espai de coworking o treball compartit en un bon despaig (valor de contengut o valor locatiu). Convé llogar un espai de coworking o treball compartit ab un bon despaig (només valor de contengut). - companyia: “Per Crist, ab Ell i en Ell, a Tu, Deu Pare Omnipotent...” (llitúrgia)”.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: ¡ap!.