procedir
Flexió verbal »(Del llatí procedĕre, mat. sign.)
- v. intr. Originar-se, derivar-se d’una atra cosa, en sentit local o en sentit causal.
- Passar a posar en eixecució alguna cosa.
- Alvançar en l’eixecució o realisació d’una acció, d’una obra.
- Actuar segons la llei, especialment en l’acció judicial.
- Actuar, obrar o portar-se d’una manera determinada.
- Substantivat, manera d’obrar: El seu procedir és prou sospitós.
- Actuar d’una manera oportuna, conforme a raó, dret, manament, pràctica o conveniència.