chiquet, -ta, -ts, -tes
- s. m. Persona de poca edat, encara en edat infantil.
- Folc. Chiquets de Valls, colla que en les festes majors d’algunes localitats del Camp de Tarragona i del Penadés formen torres humanes pujant els uns damunt dels atres. És una costum duta a Catalunya per valencians i és una adaptació de la moixaranga d’Algemesí.
- Chiquet de bolquers, bebé.
- El chiquet, dialect. i coloq. El número tres (3) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
observacions/documentació: "... quan mor aquell fill chiquet, no feu sino plorar.” Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410."... e yo crech que aquell chiquet deu esser fill del seu Mafomet”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490. “...e, besant-lo estretament, dona-li ab gran plaer a mamar; e lo chiquet, apres que hague mamat, adormi·s en los braços de sa mare”. Sor Isabel de Villena. Vita Christi. 1497.